La Nit, molt més que un gos

Quan un gos d’assistència esdevé vincle, seguretat i una nova manera d’habitar el món

Hi ha decisions que no es prenen en un sol instant, sinó que es van construint a poc a poc. A casa nostra, la decisió d’incorporar un nou membre a la família va néixer així, amb la necessitat de cuidar millor, d’entendre més, d’acompanyar amb més seguretat el nostre fill petit, l’Àngel.

L’Àngel és autista i, durant una etapa, sovint reaccionava fugint quan alguna cosa el desbordava. Corria sense mirar enrere, sense consciència del perill. Aquest tipus de conducta, coneguda com a escapisme/fugida, és relativament freqüent en alguns infants dins l’espectre autista i pot comportar situacions de risc. A més, va començar a tenir por als gossos, especialment als més petits i cridaners. Ens trobàvem davant d’una situació difícil, que ens generava molta angoixa com a família.

La Nit va arribar sent només un cadell de Labrador Retriever: inquieta, intensa, viva i juganera. I nosaltres, inexperts. No havíem tingut mai cap animal, i de sobte hi havia pèls per tot arreu, sabates mossegades i aquella energia constant que no et deixava abaixar la guàrdia ni un segon. Els inicis no van ser fàcils. Però sabíem per què ho fèiem.

Els primers mesos van ser per construir la base: socialització, educació i vincle. En aquesta etapa, no només s’educa el gos, sinó també la família, que ha d’aprendre a comunicar-se, posar límits i entendre el llenguatge de l’animal. Més endavant, vam iniciar l’ensinistrament com a gos d’assistència, un procés exigent que implica treball diari i seguiment setmanal amb una professional especialitzada. Els gossos d’assistència es formen específicament per donar suport a una persona amb necessitats concretes, i cada procés d’ensinistrament és únic i adaptat. És un camí llarg, que demana implicació, constància i paciència.

Amb el temps, la Nit va començar a mostrar tot el seu potencial. Quan va portar la capa de gos d’assistència en formació, vam començar a entrenar en espais reals com biblioteques, supermercats o transports públics. Aquesta fase és clau per garantir que el gos pugui treballar amb seguretat i tranquil·litat en entorns diversos i sovint imprevisibles. Aquest període també implica una tasca important de sensibilització social: explicar, fer entendre i normalitzar. Encara avui, moltes persones desconeixen què és un gos d’assistència i quin és el seu paper, fet que fa imprescindible aquesta tasca pedagògica, molta calma i paciència.

La Nit tenia tres anys i tres mesos quan va obtenir l’acreditació definitiva.

Avui, l’Àngel i la Nit caminen units. Literalment. Una corretja connecta el nen amb la gossa, i quan ell s’espanta i intenta fugir, la Nit el bloqueja estirant-se a terra amb calma. Aquesta conducta entrenada permet prevenir fugides i aporta seguretat tant a l’infant com a la família. Aquest gest, aparentment senzill, aporta una seguretat immensa.

Per a nosaltres, la Nit no és només un gos d’assistència. És confiança, és autonomia, però sobretot, és companyia. És també una eina d’inclusió que permet moure’ns pel món amb més tranquil·litat. Avui és un membre més de la família.

Signat: Mònica Mont Canela