Des de que el nostre fill va ser diagnosticat autista, tota la família ha fet un doctorat en aquesta condició i, podríem dir, que hem aconseguit una casa AUTISM-FRIENDLY (a ell li agrada molt utilitzar paraules en anglès), on tots ens hi trobem còmodes: calendaris visuals, poc soroll, espais no sobrecarregats….La família extensa (avis, tiets, cosins…) han acollit amb molta cura aquesta condició i respecten i proporcionen tot el que calgui per afavorir el seu benestar.
Sento casa nostra com una fortalesa, un refugi…. però quan sortim de casa sorgeixen un munt d’inquietuds i temors de que el món no el cuidi, no el respecti i el faci patir.
- M’agradaria saber si podrà desenvolupar una feina,
- M’agradaria saber si en trobarà una que pugui sostenir i si aquesta li donarà autonomia econòmica.
- M’agradaria saber si podrà gaudir d’una vivenda independent dels seus pares,
- M’agradaria saber si podrà mantenir els seus amics, si podrà de fer-ne de nous i si aquests li proporcionaran benestar emocional.
El meu fill coneix molt bé la seva condició autista, sovint, n’està orgullós i li molesta quan algú diu que s’ha descobert alguna proteïna que pot ser causa de l’autisme i que, per tant , es pot trobar una solució, ho pren com una ofensa a la seva manera de ser, ell diu que no cal solucionar res en l’autisme, sinó acceptar i conviure neurotípics i neurodivergents sense distinció i que aquesta és la veritable solució.
Té raó, veiem que aquest món és possible quan en alguns supermercats, en algunes fires, en algunes cavalcades de Reis…. hi ha un horari tranquil i els nostres autistes poden realitzar les activitats sense desregular-se, amb els temps que necessiten i sortint amb benestar i sensació d’èxit.
Cada pare i cada mare es fa aquestes preguntes respecte a cada un dels seus fills però els pares d’autistes sabem que les respostes no depenen només del que els nostres puguin fer, sinó també de l’entorn on viuen, per això tinc un somni: que cada un de nosaltres, (els que coneixem les dificultats que comporta l’autisme) en tots els àmbits que siguem presents, aportem els nostres granets de sorra AUTISM FRIENDLY: preguntem-nos què necessita cada persona, creem entorns poc sorollosos , ordenats, donem indicacions clares i visuals, anunciem què farem i com ho farem, preguntem a cada persona què necessita, preguntem a cada persona com està, proporcionem espais tranquils, deixem a un costat les presses i escoltem, mirem, observem, esperem, acompanyem….en definitiva ESTIMEM i fem un món més FRIENDLY per tothom. Aquest és el meu somni: AN AUTISM FRIENDLY WORLD.
Una mare esperançada
Gra`cies per tornar a poder llegir una història que reconec en la meva realitat, d’això no es troba sovint.